Cinefòrum de dijous amb les realitzadores del film ‘Una illa i una nit’ (Pirates des Lentillères, 2023)

cartell de tons groguencs, llegres negres grosse. Una imatge del docu: un camp segat amb edificis al fons, i un grup de persones dins una barca amb rems, com si poguessin navegar pel camp de cultiu

Us convidem a veure el film Une île et une nuit (Pirates des Lentillères, 2023) amb les seves realitzadores i a conversar sobre el seu projecte, així com de la comunitat de lluita que retraten a la pel·lícula. Dijous 30 d’octubre a les 19 h. (avancem l’horari habitual per donar temps a la xerrada)

A la vora del foc, viatgers i pirates comparteixen els seus records, els seus somnis, les seves batalles. D’una llengua a una altra, d’una història a una altra, se sent el brogit de la tempesta, el murmuri de les fulles, les sirenes amenaçadores, les danses endimoniades, el xoc dels sabres i el cant dels ocells. Fins a l’alba, es dibuixen mil i un camins d’aquesta illa tan imaginària com real.


El Barri Lliure de Lentillères és una comunitat de persones que fa quinze anys es van assentar als terrenys agrícoles de la ciutat de Dijon per impedir-ne un pla urbanístic que pretén edificar-hi un «ecoquartier». En tot aquest temps, la seva lluita ha passat per moltes etapes i tensions, però també compta amb una vida quotidiana dins el que ja s’ha erigit com un barri més, dedicat al cultiu comunitari i a l’edificació d’un altre món, d’una altra lògica basada en l’autogestió.

Actualment, hi viuen unes 80 persones i, dins la complexitat d’aquesta realitat, el col·lectiu es pregunta què podrien fer per generar comunitat dins la comunitat, per crear un espai comú, un llenguatge comú, un somni comú. A partir d’uns tallers que anomenen «tallers d’imaginació» acaben gravant una pel·lícula totes juntes amb una trama ficcional que beu d’una realitat en resistència.

Une île et une nuit, gravada col·lectivament en 16mm als terrenys des Lentillères, se’ns presenta, en 11 llengües (sense subtítols), com una mostra onírica i engrescadora del potencial del cinema col·lectiu, de la ficció i de la lluita per l’autogestió.